divendres, 22 de novembre de 2013

LES PRIMERES ESCOLES


    Les primeres escoles que hi va haver al poble eren privades. Gent amb més o menys coneixements (poc d'ells amb titulació) obrien petites escoles a l'edifici on vivien.
  Hi ha referència d'algunes d'aquestes escoles al poble. Algunes s'han localitzat al carrer Santa Maria (actual Maria Gimferrer). La majoria d'aquestes escoles eren solament per a nens.
  Hi trobareu també la informació que existeix sobre els primers mestres que van treballar al poble.
  És impossible recollir la informació de tots i totes els qui han treballat a les nostres escoles, però recollirem tot el que ens arribi que arribi de la gent gran, de les publicacions del poble i de l'Arxiu municipal.
  Per manca de dates fiables, no estan ordenats cronològicament.


  ESCOLA DE JOSÉ ESPINAL


Imatge de José Espinal i els nens de la seva escola.
Cedida David Sanz.

   ESCOLA D'EN LLUÍS BACH
  A principis del segle vint, en Lluís Bach es va instal·lar al poble com a mestre particular i va muntar una escola als baixos del número 25 del carrer Maria Gimferrer.

  EL MESTRE SAGARRA, Domènec Roca i Quintana va néixer a Manresa l'any 1.879. Segons explica Miquel Vila, el sobrenom Segarra li ve de casa dels seus avis. Es veu que van amagar a casa seva una gent de la Segarra que falsificava monedes i, en ser descoberts, els van detenir.
  La seva família es va instal·lar a Sant Vicenç quan en Domènec només tenia dos anys.
  De ben jove va començar a treballar a la fàbrica Balet. Allí, en un accident amb una màquina, va perdre la mà. Com que en aquells temps no hi havia assegurances, i en Domènec no podia seguir fent la seva feina, els amos de l'empresa li van costejar uns estudis per tal que pogués subsistir. L'empresa li va oferir llavors un lloc als despatxos, però ell va preferir seguir els seus estudis per tal de fer-se mestre.
  Havia estat alumne del mestre Massana i aquest el va ajudar en els seus estudis. Però la mare d'en Domènec va patir un atac de feridura i ell va haver de deixar els estudis.
  Tot i així, com que li agradava molt l'ensenyament, va provar d'entrar a treballar com a mestre. Ho va aconseguir a l'escola de La Bauma, on va exercir de mestre fins l'any 1.912.
  En morir en Lluís Bach, Domènec Roca va adquirir el material de la seva escola. Durant força temps va tenir allí la seva escola, fins que es va traslladar a viure al carrer Sant Joan, número 52. Obrí llavors l'escola en aquell edifici.
  L'any 1.919 es va casar amb Rosa Rodergues i Campmany. L'any següent, 1.920, va néixer la seva filla Josepa-Rosa Roca.
  Tot i no tenir el títol de mestre, es va fer "la vista grossa" per motius humanitaris i va poder anar fent de mestre al poble. Això sí, quan havia de venir una inspecció, se l'avisava i en Domènec, aquell dia, tancava l'escola.
  Com que era republicà, fou denunciat durant la dictadura de Primo de Rivera a causa de la seva ideologia i la manca de títol. Però gràcies al recolzament de l'alcalde i del president de la Unió Patriòtica, va poder mantenir la seva escola.
  Va morir el 31 de gener del 1.931.

Possiblement de l'any 1.908.
Alumnes amb el mestre Domènec Roca i Quintana.
Al pati de les escoles del Carrer Gran.
Cedida Mercè Canadell i Forest.



Mestre Segarra.
"El Breny" n. 45 i 46



  Posteriorment, al carrer Gran es va obrir una escola. Tenia dues entrades, una per als nens i una per a les nenes. Els 2 mestres vivien a la planta superior. Hi havia un pis per a la mestra i un altre per al mestre.
Aquesta escola va romandre oberta fins l'any 1.927, quan es van inaugurar les noves escoles, conegudes popularment ara com les escoles velles.
  Quan va deixar de ser escola, l'edifici l'ocupà la fàbrica de gasoses i sifons de Cal Xetes, l'establiment Culell, el sindicat de l'U.G.T... actualment hi ha l'Àrea de Guissona.


2.013 Edifici als baixos del qual es trobaven
les escoles unitàries d'aquella època.
Els mestres vivien als dos pisos de la primera planta.
Cedida Núria Puértolas.


  JOSEP MASSANA I SORT
  Va néixer a el dia 1 d'abril del 1.861 a Monistrol de Montserrat. Era fill de Cal Esquerrà, una família humil que tenia cura d'un trull d'oli i del conreu d'unes terres de secà i de regadiu. Va fer els estudis de magisteri i va arribar al poble després de realitzar les proves d'oposició per a mestres.Segons Miquel Vila, primer va aconseguir una plaça com a mestre de govern i, posteriorment, la plaça al poble. Hi ha qui diu que era un mestre sever i molt estricte. La realitat era que patia de la pròstata (en aquells temps no es podia operar) i no gaudia de gaire bona salut, per això sovint els alumnes més grans de la seva classe el substituïen en la seva feina.  
  Estava casat amb una mestra de La Bauma i van tenir quatre fills (dos nois i dues noies) nascuts tots a Sant Vicenç.
  Treballava a les escoles que es van obrir al carrer Gran, número 59.

  Les dues escoles (la de nens i la de nenes) eren fosques, humides i poc airejades. És a dir que estaven en unes condicions pèssimes, per això era important construir al poble una nova escola adequada als infants.
  Ambdues escoles eren als baixos del carrer Gran, número 59.
  Eren dues escoles fosques, humides i poc airejades. És a dir que estaven en unes condicions pèssimes, per això era important construir al poble una nova escola adequada als infants.
  "El mestre Massana ha estat sempre una figura local molt discutida al nostre poble; per a alguns fou un home que tractava els seus alumnes amb una disciplina fèrria, sense miraments, ni consideracions; altres l'han jutjat com un mestre exemplar, extremadament recte, que sabia instruir, de pregon talent, indulgent de vegades i ferm en les seves tesis i maneres de portar l'escola.
  Josep Massana fou republicà, tolerant amb idees conservadores. A la seva escola es llegien llibres de text d'obligatòria lectura: "Narro", "Catecismo", "Instructor", "Guia del Artesano", "Parnaso", etc. Era enemic de les lliçons llargues i de memòria. L'aritmètica, l'ortografia, la cal·ligrafia, la geografia i el dibuix, eren les ciències que més volia que els seus alumnes fossin sabedors.
  Era norma del mestre Massana, ensenyar a escriure amb lletra bastarda, de caràcter espanyol, en lloc del caràcter anglès, que havia guanyat terreny en les èpoques precedents. Féu alguna exposició escolar, conjuntament amb el col·legi de les noies." 
                                                                                                                 Miquel Vila i Villamayor

  Escrit d'en Joan Subirana referent al mestre Massana, trobat a l'arxiu Miquel Vila.



  Escrit el mateix Joan Subirana, aparegut a la revista Castellet, número 13, el mes d'abril del 1.948:

1.982, gener.
El Breny, número 78.

Fotografia anterior a l'any 1.919.
Mestre Massana i els seus alumnes.
Arxiu Miquel Vila.

  Va morir a Sant Vicenç el dia 18 de juny del 1.919.

 CARME BALDALLÓ I BADOSA, nascuda a l'Aragó cap a l'any 1885, va venir a viure a Catalunya amb la seva família quan era petita.
  Va estudiar magisteri i després dels primers anys, es va treure les oposicions i va ser destinada a l'escola unitària de Sant Vicenç de Castellet on va treballar de mestra des de l'any 1.909 al 1.925.
  Com a curiositat comentar que, tot i ser obligatori l'ensenyament en castellà, ella sempre parlava en català. Fins i tot, fora de l'horari escolar donava classes per a qui volgués aprendre a llegir i escriu en català.
  Tot i que l'ensenyament era gratuït, el fet d'arribar a tenir més de cent alumnes la va obligar a contractar una ajudant, donya Vicenta. Per poder pagar els seus honoraris es va veure obligada a cobrar 2 pessetes al mes a cadascuna de les seves alumnes.
  Va morir d'una llarga malaltia l'any 1.945.
  Ella portava l'escola de les nenes, mentre que en Josep Massana i Sort (mort al 1.919) portava l'escola dels nens. 

1.923 (possiblement)
Escola Unitària de na Carme Baldelló.
Arxiu Miquel Vila.

Possiblement del curs 1.922- 1.923
Classe d'en Josep Camps.
Cedida Rosa Camps.

 Recorda, amb enyorança el senyor Miquel Vila al mestre JOSEP GRAS I CASAYAS. Un home vidu, nascut a Barcelona, que feia classes a l'escola pública durant la setmana i els caps de setmana s'enduia la canalla a fer excursions per les rodalies i els explicava coses d'art, d'història, de naturals...
  El mestre Gras fou "depurat" en acabar la guerra i el van enviar a un poble de Guadalajara. Passats els anys, i gràcies a algun contacte, va poder retornar al poble. Els seus últims anys els va passar a Barcelona, amb el seu germà, on morí d'una llarga malaltia.



Imatges de les escoles públiques, al carrer Gran, abans de la inauguració de "Les Escoles Velles".

Cedida Jordi Subirana.

1.909 Escola pública de nenes.
Amb la mestra, Teresa Soler i Mas.
Arxiu Miquel Vila.

1.922
Arxiu Miquel Vila.

Cedida Josep Bach.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada