divendres, 22 de novembre de 2013

LES "ESCOLES VELLES"


ESCUELAS NACIONALES

1. PROJECTE I INAUGURACIÓ.
2. HISTÒRIA.
3. ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA.



1. PROJECTE I INAUGURACIÓ.
Una nova escola per al poble.

1.927 Llibre de la memòria de les obres
de construcció de les escoles.
Arxiu Miquel Vila.


  El projecte de l'edifici data del 1.917, però no va ser fins al 1.927 que es va estrenar.
  L'arquitecte va ser en Josep Marcet i Ribalta, arquitecte seguidor del noucentisme.

  "L'arquitecte Josep Marcet va ser deixeble, entre d'altres, de Josep Maria Jujol i Lluís Domènech i Montaner. Les seves obres, com les Escoles Nacionals Graduades de Sant Vicenç segueixen els postulats del Noucentisme, caracteritzat per la seva oposició frontal a conceptes modernistes com l’exotisme bohemi i reclama l’ordre clàssic i la cohesió social. Les Escoles Nacionals de Sant Vicenç són una mostra perfecta de l'arquitectura noucentista, que proposa el retorn al llenguatge clàssic, a la mesura, al sentit comú i a l’ordre."

                                                                                      David Sanz i Pérez

Construcció de les Escoles.

Arxiu castelletdellobregat. 
Arxiu castelletdellobregat. 
Arxiu castelletdellobregat. 
 Arxiu castelletdellobregat.
 Arxiu castelletdellobregat.
Arxiu castelletdellobregat. 
Arxiu castelletdellobregat. 
Arxiu castelletdellobregat. 
 Arxiu castelletdellobregat.
Arxiu castelletdellobregat.

1.927  Imatge de les escoles.
Del llibre memòries de les obres.
Arxiu Miquel Vila.

Festa d'inauguració. 7 de juny de 1.927
Cedida David Bricollé.

Festa d'inauguració. 7 de juny de 1.927
Arxiu Miquel Vila.

Festa d'inauguració. 7 de juny de 1.927
Arxiu Miquel Vila.


  Crònica de la festa d'inauguració, publicada La Vanguardia el diumenge 12 de juny del 1.927. (font: Hemeroteca de La Vanguardia)

  LA VANGUARDIA, diumenge 12 de juny del 1.927
SANT VICENTE DE CASTELLET

 " Han transcurrido los días de fiesta mayor con afluencia de visitantes nunca vita; basta citar como dato que en el primer día se dice que por la estación solo del Norte y en una sola dirección se despacharon unos dos mil billetes las funciones religiosas con asistencia de las autoridades locales, resultaron muy solemnes; los conciertos que todas las orquestas dieron por la mañana se vieron muy concurridos, como también las sardanas que se alternaban por las plazas; los partidos de fútbol en el nuevo campo resultaron muy reñidos, habiendo ganado el primer día el San Vicente y el segundo la Juventud Terrasense, por mayor número de puntos; por la noche los salones de baile, resultaron insuficientes para dar cabida a los concurrentes, estando todos ellos ricamente  adornados.
  El martes era el día señalado para la inauguración del nuevo Grupo Escolar, levantado por cuenta de la población, a la que habían prometido su asistencia las autoridades de Cataluña y provinciales.
  A las once llegaron el señor inspector de la Enseñanza junto con una comisión de la Caja de Pensiones, presidida por el señor Vilà y a continuación llegó el señor gobernador de la provincia, señor Milans del Bosch, acompañado del señor Asplazu, delegado gubernativo a quienes esperaban  la entrada de la población, adornada con un hermoso arco del triunfo, todas las autoridades locales, el somatén con su bandera, representaciones de todos los Ayuntamientos de la comarca y la inmensa mayoría de los maestros de la zona de Manresa y un gran concurso de vecinos.
  A los acordes de la banda militar de Reus, se dirigieron a las Casas Consistoriales, donde el alcalde presentó al señor gobernador todos los invitados que llenaban por completo los grandes salones de la Casa.
Inmediatamente y precedidos por la banda militar y la bandera del Ayuntamiento, se dirigieron a los nuevos locales del Grupo Escolar que fue bendecido por el cura párroco, reverendo Antonio Orriols, izando la bandera española a los acordes de la marcha real y disparo de morteretes.
  Visitadas por el señor gobernador y demás acompañantes todas las dependencias del nuevo edificio, se dio principio, debajo de un entoldado levantado en uno de los patios del edificio, a la velada con que las niñas y niños de ambas escuelas querían obsequiar a las autoridades habiendo resultado muy amena por su variedad y maravillosa ejecución.
  Durante la misma llegó el capitán general don Emilio Barrera, que había tenido que retardar su llegada con motivo de la visita reglamentaria de Cárceles de Barcelona, siendo recibido por todo el público de pie y con una ovación delirante.
  Terminado dicho acto con breves palabras de los señores gobernador civil y capitán general, felicitando a la población que, por su propio esfuerzo, había sabido levantar aquel soberbio edificio para la formación intelectual de sus hijos, se trasladaron después al salón de baile, suntuosamente adornado, donde se sirvió el banquete popular con que la población de San Vicente obsequiaba a sus autoridades.
  Además de las autoridades asistieron el alcalde con todo el Ayuntamiento, el párroco con su vicario, casi todos los propietarios del municipio, el alcalde de Manresa con la mayoría de alcaldes de la comarca con sus concejales acompañantes, los maestros de la comarca y otros invitados con un total de setenta comensales. La mesa estaba presidida por los señores capitán general y gobernador civil, quienes tenían a su derecha el alcalde de la población, el inspector de primera enseñanza, representaciones de la Caja de Pensiones, los ayudantes del capitán general, y a la izquierda el cura párroco, el teniente coronel del batallón de Reus, el alcalde de Manresa, el delegado gubernativo señor Aspiazu y el señor Gallifa.
  A los postres el señor alcalde dio las gracias a las autoridades y demás invitados por su concurso personal, siendo contestado por el señor gobernador y capitán general.
  Toda la comitiva se trasladó luego al nuevo local de la Unión Patriótica, instalado en el antiguo local de las Escuelas, completamente reformado.
  Formaban la presidencia el capitán general, el gobernador civil, los señores Gallifa, Fermín Roca, José Rosal y el doctor Trías. Después de la presentación por el doctor Trías, tomo la palabra el alcalde de Manresa, hablando a continuación los señores capitán general y gobernador civil, cuyas palabras fueron ovacionadas. Durante el acto la banda militar tocó delante del local escogidas piezas de su repertorio. Eran las cinco de la tarde cuando cuando el capitán general subía a su auto, siendo despedido a los acordes de la marcha real y en medio de una ovación, la que se repitió al despedirse el gobernador civil.
  Durantelos días de fiesta mayor las calles estaban engalanadas con profusión de banderas y gallardetes y los balcones de las casas con colgaduras. - C."


2. HISTÒRIA.

  En un escrit de Joan Subirana, publicat a la revista Castellet número 28 del desembre del 1.948, trobem un recull històric de l'edifici.



  La primera directora de l'escola de les nenes va ser Francisca González. Aquesta mestra, en temps de la dictadura, no solament emmotllava les classes de la tarda per tal que les nenes que treballaven pel matí al tèxtil les poguessin seguir, si no que, a més, pels vespres i d'amagat a casa seva, feia classes de català per a qui les volgués rebre.


Arxiu Miquel Vila.


1.927 o 1.928
Cedida Rosa Camps.

Escoles. 1.930
Arxiu Miquel Vila.
1.933. Mario Vila i Estrada.
Cedida Emma Vila.

1.935. Petra Raso.
Cedida Sara Preñanosa.

Anys quaranta.
Cedida Jordi Trillo.

1 Marina Brià, 2 Antònia Martí, 3 Carme Martí, 4 Montserrat Godall, 5 Angelita Reyes, 6 Antonieta Giralt, 7 Maria Rosa Castellà, 8 Nati Pérez, 9 Maera Casanoves, 10 Iscle Font, 11 Lluïsa Cortina, 12 Montserrat Pujol, 13 Dàlia, 14 Vicenta Casas, 15 Lola Codina, 16 Carme Pujol, 17 Rosàrio González, 19 Pepeta Rubió, 20 Carme Sla, 21 Elisa Martínez, 22 Marina Aguado, 25 Mariana Carmona, 26 Hermínia Sabata, 27 Núria Ballarà, 28 Mari Martínez, 33 Neus Mas, 35 Conxita Pérez, 38 Amapola, 40 Maria Fernández (la Cotoliua), 41. Camila Pladellorens, 42 Maria Antonieta Font, 43 Rosa Marimon, 44 Dolors Martín, 46 Conxita Casas? 47 Mercedes Cáceres, 48. Carmeta Casajoana, 49 Maria Brunet, 50. Carmina,51 Angelina Ferrer.


1.944. Doru Lafont.
Cedida Doru Lafont.


1.946 Lídia Becerra.
Cedida per Lídia Becerra Legua.

1.946 Doru Lafont.
Cedida Esteve Lafont.

1.947
Cedida Antolina Vilaseca i Masachs.

  Gràcies al llibre "Una crònica sentimental: Sant Vicenç de Castellet" que va escriure l'Antolina, l'any 2.010, podem refer una mica com eren les Escuelas Nacionales a partir dels seus records personals.
  " L'any 1.947, en plena dictadura franquista, l'escola estava dividida en dues parts; una per als nois i una per a les noies. Els mestres que recordo que hi havia per als nois eren Don José Gras, Don Quintín Abad i Don Alfredo Rodríguez; les mestres per a les noies eren Doña Margarita Serra, Doña Pía Cativiela i Doña Angelina Ferrer.
  El pati, on sortíem a l'hora de l'esbarjo, estava dividit per un mur que, més d'una vegada escalava algun dels xicots més entremaliats.
  Les classes eren molt espaioses i altes de sostre; hi havia diverses rengleres de pupitres, distribuïts en grups segons les edats i els nivells dels alumnes. Els pupitres eren un banc i una taula de fusta, tot d'una peça. El sobre de la taula feia de tapa del respectiu calaix on guardàvem els estris. Per la part de la tapa, més amunt de les frontisses, hi havia una ranura horitzontal per a col·locar el llapis i la goma i un forat rodó per a posar el tinter.
  En aquells temps encara no coneixíem el bolígraf i fèiem els treballs amb llapis, els quals anomenàvem en brut, i després un cop corregits per la mestra, els passàvem a net, copiant-los en un altre quadern amb una plumilla que sucàvem al tinter...
  A la part de davant de la classe hi havia el pupitre de la mestra (o el mestre). Solia ser com una taula de despatx, amb dues fileres de calaixos al costat i un de més ample al mig, on la mestra solia guardar coses importants , ja que sempre estava tancat amb clau.
  A la paret del darrera hi havia penjat un santcrist entre dues fotografies: una del Generalísimo i una de José Antonio Primo de Rivera...
  Quan arribava l'hivern, en l'espai que hi havia entre la mestra i els alumnes, s'hi col·locava una estufa de serradures. Cada matí tocava encendre-la a un parell d'alumnes que s'anaven tornant per setmanes... s'havia d'escurar les cendres i cremallots del dia anterior i després col·locar un bastó rodó fins un forat que hi havia al fons. L'altre alumne hi tirava les serradures, de mica en mica, i amb un pal amb forma de maça, les premia de tal manera que, quan estava plena l'estufa, es treia el pal del mig i quedava una mena de xemeneia on es posaven un parell de teies enceses. Es posaven les rotllanes de ferro de la tapa a l'estufa, deixant que aquesta respirés per dalt i per baix, de tal manera que hi circulés l'aire i el foc prengués amb força. Quan estava ben encesa, es tapava l'orifici de baix amb un calaixò de llauna que servia per a regular el tiratge..."

  En aquest mateix llibre s'hi poden trobar les descripcions que l'Antolina fa sobre les mestres, els treballs que es feien a la classe, com era l'hora del pati, les cançons que aprenien...

1.948
Cedida per Lídia Becerra Legua.


1.948 Doru Lafont.
Cedida Esteve Lafont.


1.949 Doru Lafont.
Les pedres al terra és hi són perquè el decorat es va muntar al pati.
Cedida Esteve Lafont.

1.949
Cedida Pilar Belloch.

1.949
Mestre Quintín Abad Pérez.
Cedida Jordi Vila i Seuba.

  La revista Castellet recull una crònica de la festa que l'escola de les nenes va oferir a la seva mestra, doña Pía, el dia del seu sant.

1.949, 5 de maig.
Castellet, número 38.

 1.950
Cedida Jordi Vila i Seuba.

 1.952
Cedida Jordi Vila i Seuba.

1.953
 César Linares.
Cedida Martí Linares.

1.953
 César Linares.
Cedida Martí Linares.

1.955
Cedida Antolina Vilaseca i Masachs.


1.957
Cedida Conxita García.

Curs 1.959 - 1.960
Cedida Jordi Juan.

1. Josep Tarrés, 2. Jaume Ardèvol, 5. Manuel Buzón, 6. Jaume Subirana, 7. Joan Corominas, 8. Rebollo, 9. Emilio Vidal, 10. Luís Otazo, 12 Jaume Farnós, 13. Ramon Flaqué, 17 Lluís Claret, 21. Julián, 22 Magí Giralt, 23 Jordi Bou, 24 Manel Lao, 25. Carlos, 26 Josep Torné, 27. Antonio Martín, 28. Sacristà,31 Arseni Pérez, 32. Espinalt, 33 Octavi Pérez, 36 Carlos Atienza, 37 Jordi Juan, 38 Eduard López, 39 Miquel Ortiz, 41 Isidre Giralt, 42 Josep Gras (mestre).

Curs 1.959 - 1.960
Cedida Jordi Juan.

Curs 1.959 - 1.960
Cedida David Sanz.


 1.959
Classe de Doña Pía.
Cedida Conxita García.

 1.959
Cedida Conxita García.

1.959
Representació de teatre.
Alumnes de primer curs.
Cedida Dolors Lafont.


1.960
Cedida Conxita García.


1.960
Cedida Rosa Viladoms.

1.961
Cedida Joan Escalè.

13 d'octubre del 1.961
Cedida Joan Escalè.

1.961
Amb el mestre Emilio Freire.
Cedida Ferran Pardo.

Curs 1.962 - 1.963
Grup de segon de Primària.
Mestra: Doña Isabel.
Cedida Anna Hernández.

Curs 1.963 - 1.964
Cedida M. Àngels Urchaga.

Curs 1.964 - 1.965
Cedida M. Àngels Urchaga.

1.965 "La Tuna"
Grup del més petits, dirigits per la mestra Conxa Suñé.
Cedida Dolors Lafont.

Curs 1.967 - 1.968
Cedida Josep Chertó.

1.969
Nadala dels germans Lafont - Pérez.
Cedida Esteve Lafont.

  L'any 1.975, en construir-se l'Escola Sant Vicenç, es tanquen les escoles velles.
  Però quan va tancar l'Acadèmia Menéndez, els seus alumnes i el professorat van tornar a ocupar l'edifici que, a partir de llavors va ser l'escola pública Castellet, fins que es va poder edificar l'edifici nou que va tenir una curta durada.

1.985. Gener i nevada.

  Les escoles velles després d'un munt d'anys acollint diferents entitats del poble, es van enderrocar per a deixar una zona d'aparcament. Encara es conserva l'edifici que havia estat la casa dels mestres.










Arxiu Ricard Gomis.

 2.013 juny.
Antiga casa dels mestres.
Cedida Núria Puértolas.

 2.013 juny.
Antiga casa dels mestres.
Cedida Núria Puértolas.

 2.013 juny.
Part de les gruixudes parets de l'escola
s'han mantingut com a tanca de la zona.
Cedida Núria Puértolas.

 2.013 juny.
Zona d'aparcament

Cedida Núria Puértolas.

3. ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA.

Veus d’Escola, Institut Castellet, Cinema en curs 2013-2014


  Un entranyable reportatge-documental elaborat pels alumnes de l'Institut Castellet en honor als mestres que, durant la República, van treballar al nostre poble.
  Alumnes d'aquella època, entre ells la filla del matrimoni Vigatà-Salafranca, rememoren amb admiració l'escola i els seus mestres



UN MATRIMONI DE MESTRES, 
MONTSERRAT SALAFRANCA I JOSEP VIGATÀ

  Josep Vigatà Simó, nascut a Torregrossa (Pla d’Urgell)  el 29 de desembre de 1896. 
Montserrat Salafranca, nascuda a Bellvís (Pla d'Urgell) el 1897.

  Després d’exercir a diferents poblacions de Catalunya, l’any 1931  el matrimoni format per na Montserrat Salafranca i Lladós i en Josep Vigatà van ser destinat a les Escoles Nacionals Graduades de Sant Vicenç de Castellet. 

  En aquesta escola van treballar junts durant els anys de la República i de la guerra, fins que amb l’entrada dels franquistes van haver marxar del pis on vivien, al costat de les Escoles, i refugiar-se a cal Lladó (al Raval del Clot), on van ser acollits per la família Fontanet, amb qui mantenien un estret lligam d’amistat, on van continuar donant classes als seus alumnes. 

  Van deixar Sant Vicenç el 21 de febrer de 1941, data en què es va fer efectiva la sanció imposada per la Comissió Superior Dictaminadora d’Expedients de Depuració: “suspensión de empleo y sueldo por el tiempo que lo haya estado, traslado forzoso fuera de Cataluña con prohibición de solicitar cargos vacantes durante un periodo de cinco años e inhabilitación para el ejercicio de cargos directivos y de confianza en Instituciones Culturales y de Enseñanza”. 
  Vigatà va ser obligat a traslladar-se a la província de Burgos, a la petita població de San Adrián de Juarros. El càstig el va allunyar temporalment de la seva dona i de la seva filla Inocència, que tenia aleshores deu anys. 

  A Montserrat Salafranca, La Comisión depuradora la traslladà de manera provisional –a l'espera de la sanció definitiva- a Santa Margarida i els Monjos . Va estar allí fins el 6 de maig de 1941, quan la van obligar a traslladar-se a Villamayor de los Montes (Burgos) fins el 30 de setembre de 1946. La sanció va anar acompanyada de la "inhabilitación para cargos directivos y de confianza”. Els càrrec que se li va imputar, el 19 d'octubre de 1939, van ser:
1. No ha sido católica; en la escuela no enseñó nunca religión.
2. Ha sido activa propagandista del Frente Popular; en la clase decía a sus alumnas que había que implantar el régimen de Rusia.
3. Antes del Glorioso Movimiento Nacional ha pertenecido a Izquierda “Separatista”, también ha estado afiliada a F.E.T.E.
4. Durante el Glorioso Movimiento Nacional ha hecho manifestaciones de carácter izquierdista asistiendo a los entierros que alegremente celebraban los rojos.
5. Durante la guerra se ha manifestado a favor del Ejército rojo.

 Tant Vigatà com Salafranca van poder retornar a Catalunya, on van continuar exercint la docència fins a la jubilació.

L’expedient de depuració de Josep Vigatà demostra que es tractava d’un home de conviccions fermes, però també que no va rebre els suports que mereixia en justa correspondència amb el seu compromís i la seva coherència.Vigatà va ser l’únic mestre depurat que va renunciar a sol·licitar posteriorment la revisió del seu expedient de depuració. 

ES POT LLEGIR
Article escrit per David Sanz Pérez


 L’escàs suport que, inexplicablement, va rebre en el moment en què més el necessitava explica l’actitud de desencís que va adoptar envers Sant Vicenç. Ja jubilat, quan un grup d’exalumnes seus,l'any 1.981, el van anar a veure a casa seva per reconèixer i agrair la seva tasca, tot i que els va acollir de bon grat, no va acceptar la seva invitació per visitar Sant Vicenç, on no va tornar mai des que va haver de marxar forçosament l’any 1941. 

Grup d'alumnes que visità el mestre.
1.981
Carta de Josep Vigatà agraint la visita dels seus alumnes.
El Breny, número 77

  Dos mestres que portaren a la nostra població a ser capdavantera en el camp pedagògic. Els mestres Vigatà-Vilafranca van ser uns dels principals impulsor a Catalunya de la pedagogia iniciada a França per Célestin Freinet, que va significar l'inici de la Renovació Pedagògica del nostre país, de la qual avui en dia encara en som usufructuaris.


Inauguració de la biblioteca Salafranca-Vigatà 
25 d'abril de 2012
Arxiu de l'Escola Puigsoler

  Avui el seu record és massa petit a Sant Vicenç. Això pot començar a canviar. Els seus cognoms donen nom a la biblioteca de la nova escola de la població i ja s'està rodant , per part d'un equip de professors i alumnes de l'Institut Castellet, un documental sobre aquestes dues figures. 
  Esperem que això no s'acabi aquí i, encara que no sigui possible en vida, Sant Vicenç de Castellet sàpiga tornar-los allò que no els va saber donar quan més ho necessitaven.

SALAFRANCA i LLADÓS, Montserrat.

http://maestrasrepublicanas.blogspot.com.es/2012_01_15_archive.html

  Casada amb Josep Vigatà, va exercir com a mestra i directora de l'escola de nenes a Sant Vicenç de Castellet des dels l'any 1.931 al 1.941.
  A causa de denúncies franquistes, tant ella com el seu marit van ser expulsats de Catalunya, podent exercir la seva professió només fora de la nostra nació.
  Encomiada fins i tot per la inspecció de l'època, se la considera un model pedagògic a seguir.


MARIA MUXÍ I NADAL

  La Maria va néixer a Barcelona, l'11 de juny del 1.896. Allí va estudiar magisteri.
  La primera plaça, en propietat que li fou adjudicada va ser a l'escola de Granja d'Escarp (Segrià). Allí hi va treballar 4 anys, durant els quals va néixer el seu fill, Quimet. Després es desplaçà a Sant Julià de Vilatorta (Osona) on hi va treballar durant 7 anys i va tenir el seu segon fill, en Joan, que poc temps més tard moriria a Sant Vicenç.
  A mitjans de setembre de l'any 1.933, en plena república, va arribar a Sant Vicenç de Castellet on va donar classes fins que, acabada la guerra, fou acusada d'independentista, per la qual cosa va ser traslladada temporalment (fins gener de l'any 1.941) a Pineda de Mar. Acabat aquest període, igual que va passar amb els altres dos mestres del poble, va ser enviada a treballar a Burgos durant 5 anys i amb la prohibició de donar classes en terra catalana.
  Es va integrar bé en el seu nou destí, però com que el seu fill Quimet estudiava a Barcelona, tant bon punt va poder, va tornar. Es va instal·lar a Vallromanes (Vallès Oriental) on va treballar fins l'any 1.962, quan amb 66 anys, es va jubilar.
  Passà els seus últims anys a Rubí.

  El 19 de juliol de l'any 1.981 els seus antics alumnes del poble li van retre un homenatge.





El Breny, número 72.




 Cedides David Sanz.

  Amb o sense la seva mestra, els alumnes s'han anat trobant periòdicament. 

31 de maig del 1.992
Cedida Rosita Gasol.

Maig del 2.003
Cedida Rosita Gasol.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada