divendres, 22 de novembre de 2013

EL NIU


  L'abril 1.929 es va constituir el Patronat local d'obres benèfiques- socials a Sant Vicenç, amb la finalitat immediata de construir un edifici que servís de Casa-Cuna per a les mares treballadores; de dispensari i de servei de vetlla per als malalts. S'hi van fer càrrec les Carmelites de Sant Josep. Era un servei totalment gratuït, i les monges no cobraven cap sou.
  Estava oberta les 24 hores del dia per tal de poder atendre els fills de les treballadores. Al tèxtil es feien tres torns diferents i les mares deixaven la canalla a cura de les monges.
  Quan duien els menuts de nit o de matinada, les monges tenien uns petits llits on els posaven a dormir.
  Per a poder finançar l'obra es va obrir una subscripció voluntària. Es van emetre unes accions amb un interès del 5% (amb la garantia de l'edifici). Per si no hi havia suficient capital, es va demana un préstec a la Caixa d'Estalvis de Manresa.
  Van participar, en la compra de les accions, molts veïns però, sobretot, els empresaris industrials ja que el projecte els era molt profitós.
  Pocs veïns anaven a cobrar els interessos els primers anys. Al cap d'un temps tothom va acabar fent donació i cedint voluntàriament les seves accions al Patronat. 
  En començar la guerra civil l'edifici es va convertir en escola, però ja no oferia el servei per als més menuts.
  En acabar la guerra es va convertir en la seu del Frente de Juventudes.
  El 28 d'octubre del 1.945, després d'obres i canvi de mobiliari, els empresaris tèxtils es van fer càrrec de tornar a obrir el centre per a les funcions a què en un principi havia estat destinat. Es van tornar a fer càrrec les Carmelites, però aquest cop cobrant un sou que pagaven les empreses del poble.


 1.947, novembre.
Revista Castellet, número 3.

  Al llarg dels anys, l'edifici ha sofert diferents modificacions.
  A més de llar per a infants, hi havia el dispensari municipal.


1.945 
Arxiu Miquel Vila.


1.945
Cedida Marina Busquets.

  Ens explica la Marina Busquets que, els diumenges, si la canalla s'avorria a casa, anaven a jugar al pati de la Casa Cuna. De tant en tant les monges agafaven aquella canalla i se'ls enduien d'excursió pels afores del poble.

1.946
Diumenge a fer un tomb.
Cedida Marina Busquets.

1.949
Cedida Núria Ribalta i Aguado.

1.951, octubre.
Revista Castellet, número 82.


1952 Ampliació de la Casa Cuna
Galeria Nova.
Revista Castellet, número 93.


1952.
Revista Castellet, número 93.


  Es tornen a fer reformes d'ampliació. Per tal de poder finançar les obres i no haver de tornar a demanar al poble aportacions personals, es va demanar un crèdit a la Caixa d'Estalvis de Manresa per un import de 10.000 pessetes.
  Amb aquests diners es va construir l'edifici que dóna al número 104 del carrer Gran on es van instal·lar l'ampliació de les aules de la Casa Cuna i el Dispensari municipal.
 Anys més tard, en traslladar-se l'ambulatori als baixos de l'antiga Acadèmia Menéndez, l'espai on era el Dispensari municipal, seria ocupat per l'Escola municipal de música.


Dispensari municipal.
Arxiu Miquel Vila.


1952.
Revista Castellet, número 93.


1952.
Revista Castellet, número 94.

  L'any 1.953 el dispensari, gràcies a les aportacions de la població, incorpora una màquina de Raigs X.


Arxiu Miquel Vila.


1.953, octubre.
Revista Castellet, número 105.

Sala de jocs.
Cedida Niu.

1.957
Imatge de l'entrada de l'antic edifici.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.


1.957
Grup d'alumnes.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.

1.958
Cedida Cidinha Roca.

"El Breny" n. 37


1.958
Amb Montse Camps i Joan Junyent.
Cedida Montse Camps.


Festa de final de curs .
Processó pel carrer Gran.
Cedida Margarida Bou.


1.959
Cedida Montse Camps.


Festa de final de curs.
La Margarida, en un moment del recital.
Cedida Margarida Bou.


1.960
Desfilada de Les Filles de Maria.
Festa Final de curs.
Cedida Joan Juanola.


1.960 Caramelles al Niu.
Cedida Joan Juanola.


 Cedida Josep Albets.


 Cedida Josep Albets.

 Cedida Niu.
1.960
Cedida Isabel Fanega.


1.961
Els pastissers del poble regalen la mona al Niu.
Pati de "la Casa Cuna" a l'entrada pel carrer Creixell.
Cedida M. Àngel Urchaga.


1.962. En Josep Codina.
Cedida Isabel Fanega.

  Al març del 1.964 les monges van marxar. Es va crear El Niu. El sistema educatiu va millorar molt pedagògicament. La primera directora, gestora d'aquestes millores va ser Núria Cortés. Amb ella treballaven tres joves puericultores del poble, Adriana Santacreu, Marta Samper i Teresa Carràs.
  Tal com ens explica Antolina Vilaseca en el seu llibre "Casa Cuna. Escola de Primària":
  " Arribat l'any 1964 i coincidint amb la primera crisi del tèxtil a Sant Vicenç, les poques monges que quedaven a la institució varen marxar a la seva casa central de Barcelona, Aleshores va entrar-hi a treballar per primera vegada personal laic. Aquest traspàs fou tramitat per l'assistent de la fàbrica de Cal Soler, Caterina Alellà. Així va ser com les conegudes puericultores santvicentines Adriana Santacreu, Teresa Carràs i Marta Samper, aleshores tres noies joves, varen començar la tasca d'ensenyar als meus els primers hàbits de comportament: a la taula a l'hora de menjar, al llit a l'hora de la migdiada, al lavabo per rentar-se i anar a l'orinal i més tard al vàter, el primer coneixement del cos, els primers grafismes, els primers dibuixos, les primeres incursions en la plastilina, el fang i la pintura, aprendre les primeres cançons i escoltar els primers contes; el joc, la socialització. Entremig, alguna estirada de cabells, algun cop, un pessic, un plor, un crit, i sempre la paciència i l'amor de les jardineres-mestres per posar pau i harmonia en el grup de la classe. Una gran tasca de vida."

Plànol de La Casa Cuna.
Del llibre "Casa Cuna" d'Antolina Vilaseca.

 I ja es comencen a fer sortides. En aquestes imatges es veu l'Adriana amb el seu grup de nanos, al camp de futbol.




Cedides El Niu.

1.964
 Amb l'Adriana, la Marta i la Teresa.
Cedida Laura Gubianas.


Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària" d'Antolina Vilaseca.
1.Marta Samper 2.Jordi Martí 3.Pepi Canal 4. Adriana Santacreu 5.M.Josep Roselló 6.Teresa Carràs 7.Paquito Jiménez 8.Núria Cortés 9.Paquita...10.Juanjo Brau 11.Eugènia Valls 12.Mariana Naval 13. Antònia... 
14.Pedrito Jiménez 15.Fina..16.Javi Díaz 17.Quico Vall 18.Jesús Lázaro 19.Laura Gubianes.


 
1. Salvador Moratonas 2.Josep Marimon 3. Quico Vall 4.Liberto Díaz 5. Xavi Díaz 6.Josep Lafont 7. Eugènia Vall 8.Pepi Canal 9.M.Rosa Serra 10...Coll 11.Ferran Masafret 12.Santi Mangues 13.Rosa Maria Moratonas 14.Trini.. 15.M.Teresa Torra 16...Guàrdia 17.Montse Díaz.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària" d'Antolina Vilaseca.

Cedides El Niu

"El Breny" n. 37

Antic edifici.
Arxiu Miquel Vila.
 Arxiu Miquel Vila.


 1.965
Arxiu Miquel Vila.

  L'any 1.966, la Caixa d'Estalvis de Manresa celebrava el seu centenari. La Caixa acorda condonar el préstec (que encara no s'havia acabat de fer efectiu) i, a més, va obsequiar La Casa Cuna amb 50 hamaques modernes per als nadons.


 Arxiu Miquel Vila.
Cedida El Niu.


 1.966
Programa de la Festa major de 1.966

 1.966
Programa de la Festa major de 1.966

Cedida El Niu.
Menjador amb l'Adriana.


 1.966
Programa de la Festa major de 1.966

  1.966
Programa de la Festa major de 1.966


 Curs 1.967 - 1.968
Cedida Susagna Casas.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària" d'Antolina Vilaseca.

1.Gisela Gorgas 2. Estrella Fíguls 3.Montse Díaz 4.Jordi Masafret 5.Ferran Masafret 6.Montse Casas
 7.Josep Ambròs 8.Daniel.. 9.Begonya Roselló 10.Maria Elena... 11....Cano 12.Pepi Canal 
13.M. Josep Roselló 14.Susanna Casas 15.Paquita Palma.
  Curs 1.967 - 1.968
Amb la mestra, Teresa Sàmper.
Cedida Susagna Casas.

  Curs 1.967 - 1.968
Amb la mestra, Teresa Sàmper.
Cedida Susagna Casas.

  Adjuntem fragments del llibre de l'Antolina Vilaseca, "Casa Cuna. Escola de primària" per poder conèixer de primera mà com era el centre en aquells anys i els avanços que es van anar produint.
   1.967 .- L'Antolina era l'única que en aquells moments tenia la carrera de magisteri, necessària per a poder impartir els cursos de primària. Així que es va fer càrrec del grup de Primària (primer i segon)

  Un dels nous objectius d'aquesta nova Casa Cuna : "Donar valor a la creativitat i a la lliure expressió en el dibuix i la pintura; fomentar el teatre i la creació de textos poètics com a mitjà de comunicació i creixement personal"





Jesús Díaz                                           Jordi Suades
Salvador Magem                                   Teresa Morilla









                       

Jordi Fullola                                          Modest Casas
Jordi Casals                                         José de La Vega


Jesús Bricollé                                      Martí Linares
Salvador Cots                                      Marta Gubianas

M. del Mar Romacho
Joan Olona.






                                                                       
                                                                                                                                                      Marta, Teresa, Jesús i Salvador





Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

  Festes de Carnaval a finals dels anys seixanta. i principis dels setanta.








Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.



  Una de les innovacions pedagògiques d'aquells anys va ser la introducció d'un sistema d'ensenyament globalitzat que treballava a partir de centres d'interès. El contacte directe amb les coses per poder aprendre era molt important. El medi que envolta la canalla es va convertir en el millor llibre de text.
  Sortida a La Torre del Breny






Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

  Sortida a Castellet





Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

  Sortides a la natura




Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

L'any 1.974 la Casa Cuna és declarada, oficialment, guarderia laboral.
Desembre del 1.974
 El Breny, número 2. 



  Després del 1.975, al poble encara no s'havia recuperat la rua de Carnaval. Tot i així, les escoles públiques reivindicaven la festa i sortien amb la canalla a fer la seva pròpia rua.
  Imatges d'una d'aquelles rues a les que el Niu també s'hi afegí.




Cedides El Niu.

1.975 El Niu passa a ser "Guardería Laboral"
n. 2 de "El Breny"



  El mes de març de l'any 1.976 s'aprova el projecte d'obres per a la reconstrucció i ampliació de l'escola bressol.

  En aquest període, la directora del centre era la Montserrat Perramon. Hi van entrar a treballar l'Elena Sarri i la Conxita Olivé.
  Durant les obres, mestres i canalla es van haver de traslladar temporalment a les Escoles Velles, ja que en construir-se, l'any 1.975, l'escola Sant Vicenç, les aules de les escoles velles s'havien deixat d'utilitzar.
  Comenta la Fina Luna que van ser pares i mestres qui van haver d'adequar les antigues aules per tal de condicionar-les per a la canalla.

  El Niu a les escoles velles.
Festa de Carnaval
 Amb Antònia Albareda.

 Amb Conxita Olivé





Cedides El Niu.

  En Ricard Gomis ens ha cedit unes imatges de la construcció del nou edifici.
Imatges de les obres de construcció de l'escola bressol El Niu.
  



Mestre Massana, cantonada Creixell.



Mestre Massana.                                                                             Mestre Massana, cantonada carrer Gran.



Carrer Gran.
Cedides Ricard Gomis.

Inauguració El Niu

  L'any 1.978 s'inaugura el nou centre escolar, l'Escola Bressol El Niu.
  En aquest nou període del centre hi entraran a treballar l'Antònia , la Montse, La Mariló, la Maribel i la Conxita. És el personal que ha ocupat el Niu durant més anys (prop de 40). Aquestes mestres han estat les responsables de convertir aquella antiga guarderia en una Escola Bressol de referència a la comarca i en la qual s'hi han emmirallar altres escoles.

Arxiu Miquel Vila.

Arxiu Miquel Vila.


Acte d'inauguració a l'Ajuntament. 
L'alcalde, Sr. Carner, tallant la cinta. 
L'alcalde lliura les claus del nou edifici a la llavors directora,
Montse Perramon. 



Visita a les diferents aules. 
El vermut. 



 Festa a la plaça 11 de Setembre.
Ballada de sardanes.
Imatges cedides per "El Niu".


  Cal fer referència a una de les persones carismàtiques del Niu que, sense ser mestra, va deixar una molt bona empremta en tots aquells qui la van conèixer.
  Es tracta de la Francisca. Feia de cuinera, però també era com una marassa que vetllava tant per la canalla, com per les mestres.
  De caràcter afable i molt carinyós sempre tenia menjar de sobres per a la canalla que patia algun "atac de gana" fora d'hores.
  Encara avui, en Xavier Oliva manté que no ha tornat a menjar una escudella tan bona com la preparava la Francisca al Niu.
  A més, comenta l'Emili Miralles (marit de l'Antònia Albareda), que mimava les mestres com si fossin les seves filles, sempre tenia paraules d'ànim i consol per a totes.
 
La Francisca del Niu.
Cedida per Cinta Plans. 


     1.978 - 1.979. Primer curs escolar a l'Escola Bressol El Niu, en l'edifici nou, ja acabat.


La caseta del pati va ser batejada com Can Pepito
en honor a Josep Camps, constructor del Niu.


Josep Camps.

La teulada de la caseta, en aquells temps
s'allargava, deixant un espai a sota per a jugar.
Cedida El Niu.





Cedides El Niu.

Curs 1.978 - 1.979
Cedida Elisa Puig.


1.979
Amb en Nasi Llovet i la Lídia Saavedra (els reis del mig)
Cedida Cidinha Roca.


1.979 Mercat
Els nens i nenes del niu munten una parada al mercat
per a vendre els seus treballs i recollir diners per poder anar
a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona.
"El Breny" n. 56

1.979 Mercat
Els nens i nenes del niu munten una parada al mercat
per a vendre els seus treballs i recollir diners per poder anar
a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona.
"El Breny" n. 56


1.979 Festa de Carnestoltes.
Cedida Núria Ribalta i Aguado.


1.979
Fira de primavera al pati.
Cedida El Niu.


Curs 1.979  1.980
 Cedida Antònia Cabello.


.23 abril de 1.980
Per Sant Jordi, visitem la Biblioteca.
Cedida David Sanz.


Curs 1.980 - 1.981
D'excursió a Barcelona per veure la Fira de Santa Llúcia.
Fotografia a les escales de la Plaça del Rei.
Cedida Montse Camps.


 1.981 Carnaval.
Classe de la Montse Barquet.
Cedida El Niu.

1.981 Carnaval.
Les mestres.
Cedida El Niu.


  1.981 Carnaval.
Classe de la Maribel
Cedida El Niu.


 1.981 Carnaval.
Cedida El Niu.

 1.981 Carnaval.
Cedida El Niu.

1.982
De colònies al Pedraforca.
Cedida Carmen Martos.


1.983
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.

1.983
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.

 1.983
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


1.983
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


LA TINA I EN JANOT

  En marxar de l'escola la Montse Perramon, va fer un regal ben especial al centre: dos cap-grossos.
  Aquests dos personatges aviat van començar a formar part de la vida quotidiana d' El Niu.
  La Paquita Soldevila i l'Alícia Codina van fer-los els vestits.
  Per a formalitzar la seva arribada es va fer una festa de bateig.
  El padrí dels cap-grossos va ser en Josep Ambrós (president de l'AMPA, en aquell temps) i la padrina va ser l'Adriana.
  No hi va haver confits de bateig, però sí que hi va haver un gran pastís fet de Chupa-Chups, del qual va poder gaudir tota la canalla.

1.981
Cedides El Niu.



   Els cap-grossos ja són uns bons representants de la nostra escola bressol.


1.983
Trobada gegantera a la plaça 11 de setembre.
Cedida El Niu.

  Al cap de pocs anys els senyors Estefanell i Clemens, van armar una estructura per tal de convertir la Tina i el Janot en uns petits gegants. I, evidentment, es van fer els vestits per al nous gegants. Les cosidores van tornar a ser la Paquita i l'Alícia.



Curs 1.982 - 1.983 D'excursió.
Cedida Xènia Soler.


1.984 Carnaval.
Cedida El Niu.


 1.984 Carnaval.
Amb la Maribel i la Mariló.
Cedida El Niu.


1.984 Carnaval.
Cedida El Niu.

1.984 Carnaval.
Cedida El Niu.

 1.984 Carnaval.
Cedida El Niu.


1.984 Carnaval.
Amb l'Antònia, la Maribel i la Mariló.
Cedida El Niu.


  El Niu s'ha distingit, des dels seus orígens, per implicar l'escola en les tradicions populars i el medi natural.
  Les sortides, colònies, festes... han estat una constant en l'educació de la canalla.



 Colònies a Sant Martí Sesgueioles, any 1.984.












1.984
Cedides El Niu.


1.984 - 1.985
Excursió.
Cedida Meritxell Amorós.


 1.984
Carnaval.


1.984
Fira de primavera.
Cedida El Niu.


Curs 1985 - 1.986
Cedida Cidinha Roca.


1.985
Cedida Rosa Yagüe.


Els cap-grossos del Niu.
Família Cuyàs.

1.985
Cedida Maite García.


1.986
Cedia El Niu.


1.986 Carnaval.
Cedida El Niu.


Curs 1.987 - 1.888
Cedida Maite Garcia.

1.988 el dimoni.
Família Cuyàs.


  Els nens i nenes del Niu fan moltes sortides.
  Aquí una de les moltes vegades que han anat a visitar la Caserna dels Bombers de Manresa.
  Les imatges són del curs 1989-1.990








1.989- 1.990 Caserna del Bombers de Manresa.
Cedides El Niu.

1.988
Cedida Rosa Yagüe.


1.989 Carnaval.
Cedida El Niu.

 1.989 Carnaval.
Cedida El Niu.

1.989 Carnaval.
D'esquerra a dreta: Maribel, Conxita, Mariló, Montse i Antònia.
Cedida El Niu.

Curs 1.990 - 1.991
Classe de l'Antònia Albareda.
En Roger Costa fent de dimoni.
Cedida Núria Puértolas.

Curs 1.990 - 1.991
Classe de l'Antònia Albareda.
Cedida Núria Puértolas.

Curs 1.990 - 1.991
Classe de l'Antònia Albareda.
Cedida Núria Puértolas.


Curs 1.990 - 1.991
Classe de l'Antònia Albareda.
Cedida Núria Puértolas.


 1.991
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


 1.991
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


Curs 1.991 - 1992
Classe de la Conxita Sanjust.
Cedida Núria Puértolas.


  L'any 1.992 l'AMPA del Niu decideix que ja és hora que l'escola participi a la rua del poble amb una carrossa. La primera carrossa del Niu portarà com a tema "les bosses de caramels".



1.992 Les bosses de caramels.
Cedida Maria Josep Hernández.


1.992
Fira de primavera.
Cedida El Niu.


Curs 1.992 - 1993
Classe de la Conxita Sanjust.
Cedida Núria Puértolas.


1.992- 1.993 Excursió al zoo.
Cedida Núria Puértolas.


1.992- 1.993 Excursió al zoo.
Cedida Roger Costa.



A la primavera del 1.992 els "grans del Niu" 
ajuden a plantarun arbre al pati.
Cedida Niu.

1.992 Castanyada al Niu.
Cedida Núria Puértolas.
  
1.992 Festa de Nadal.
Cedida Núria Puértolas.

1.992 Festa de Nadal.
Cedida Núria Puértolas.

1.993 Carnaval.
Carrossa del Niu.
Cedia Joan Baptista Costa.


1.993 de colònies a Mura.
Cedida Núria Puértolas.

  El curs 1.993 - 1.994 els gegants del Niu participen en una trobada gegantera.







Cedides El Niu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada